A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE Francesc
A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE. . . Francesc Vicent Garcia Gemma Corretjé Català 1 er Batxillerat D 2 E
BREU INTRODUCCIÓ • Sobre l’autor: Francesc Vicent Garcia (1579 -1623) neix a Tortosa i ve a estudiar a Lleida i al 1605 es nomenat capellà a Vic, dos anys més tard passa per concurs a Vallfogona de Riucorb Els temes més importants són els sonets “Dècimes d'un galan a les llàgrimes d'una dama” i aquest mateix, sàtires violentes i composicions obscenes i artificioses. Vallfogonisme estil imitat per altres poetes catalans posteriors, final segle XVIII
• Sobre el poema: Parla sobre una dama que es pentina, un dels trets més característics del barroc, i també el contrastat entre el blanc i negre. Significat: Profundament enamorat de la dama la mira meravellat i espera que el també ho faci o Trenca amb els cànons de l’època i amb els tòpics literaris o Dues parts del poema o Bellesa poètica, sensualitat i plasticitat o Llenguatge (castellanitzat, ple d’ironia, artificiós. . ) o Època (XVII, decadència literatura, pel que fa el tractament del culte)
Segons Pep Vallselobre està considerat una joia i es troba dins d’una imponent sèrie europea de sonets què, parlen tots sobre una bellíssima dama que es pentina. Per tant acompanya a grans autors barrocs; - Luis de Camöes - Luis de Gongóra - Lope de Vega - Compte de Villamediana - Gian Battista Marino -Girolamo Fontanella -Claude Maleiville 300 anys més tard un autor mallorquí, Bartomeu RossellóPòrcel (1913 -1938) recupera la seva obra [mateixa estructura i rima] amb un repertori que és una bona síntesi de la diversitat formal producte de la tradició. Salvador Espriu i alguns amics més han de publicar la seva obra Imitació del foc enmig de la guerra civil 1938, a causa de la seva mor prematura i la seva tuberculosi.
Comparació entre el poema estudiat i Rosselló-Pòrcel
Ab una pinta de marfil polia li A Sos cabells de finíssima atzabeja be B A qui los de or més fi tenen enveja, B ve En un terrat, la bella Flora, un dia; di A ANÀLISI Entre ells la pura neu se descobria A Del coll que, ab son contrari, més campeja B I, com la mà com lo marfil blanqueja, B Pinta i mà de una peça pareixia. A Jo, de lluny, tan atònit contemplava C Lo dolç combat, que ab estremada gràcia D Aquestos dos contraris mantenien, E Que lo cor, enamorat, se m'alterava C I, temerós de alguna gran desgràcia, D De prendre'ls tregües ganes venien. E Decasíl·labs Rima consonat (fonètica) Rima femenina (accentual) En els quartets ABBA, en el dos tercets la mateixa CDE
Ab una pinta de marfil polia Que lo cor, enamorat, se m'alterava Sos cabells de finíssima atzabeja I, temerós de alguna gran desgràcia, A qui los de or més fi tenen enveja, En un terrat, la bella Flora, un dia; De prendre'ls tregües ganes me venien Entre ells la pura neu se descobria Del coll que, ab son contrari, més campeja I, com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà de una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat, que ab extremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien, 1 era. Hipèrbaton (taronja) Antítesi( rosa) Encavalcament (vermell) Personificació( verd clar) Metàfora (lila subratllat) 2 ona. Epítet (blau ) Antítesi( rosa) Metàfora (subratllat) 3 era. Oxímoron( groc) Jo pòètic 4 ta. Personificació(marró) Hipèrbaton (taronja)
• Hipèrbatons: 1 era estrofa: La bella Flora en un terrat un dia, polia sos cabells de finíssima atzabeja a qui los d’or més fi tenen enveja Última estrofa: Me venien ganes dependre’m tregües quan el cor enamorat i temerós s’alterava per alguna gran desgràcia.
CONCLUSIONS • Juga amb els recursos i tòpics literaris • Cerca l’expressió de la bellesa absoluta, després de trencar el clàssic cànon • Segueix el corrent culteranista d’un estil refinat i elegant
- Slides: 9