3 TECTNICA DE PLAQUES Estableix que la litosfera

3. TECTÒNICA DE PLAQUES Estableix que la litosfera està dividida en plaques litosfèriques que es desplacen sobre l’astenosfera i causen els fenòmens geològics del planeta.

3. 1 ANTECEDENTS D’AQUESTA TEORIA • TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL • ( Alfred Wegener, 1912) -Fa 200 m. a. tots els continents estaven units en un únic continent anomenat PANGEA i un únic oceà anomenat PANTHALASSA. - PANGEA es va fracturar ( fa 180 m. a. ) i va formar 2 grans continents : LAURÀSIA ( Hemisf. Nord) GONDWANA ( Hemisf. Sud)

• - A continuació, aquestes masses continentals es van anar francturant fins donar lloc als actuals continents i amb les posicions actuals. • - Aquesta deriva encara continua lentament: 1 -4 cm/any.

PROVES DE LA DERIVA CONTINENTAL • PROVES GEOGRÀFIQUES: Els contorns dels continents encaixen, sobretot Àfrica i Amèrica del Sud. Els que no encaixen tan bé, ho fan millor si ho fan per les plataformes continentals.

• PROVES TECTÒNIQUES: • Hi ha continuïtat en les estructures geològiques ( • • tipus de roques, cadenes de muntanyes antigues…) Ex: Jaciments de diamants de Sudàfrica continuen a Brasil ( inicialment eren un únic jaciment en Gondwana). Ex: Algunes muntanyes d’Argentina són prolongacions de serralades de Sudàfrica.

• PROVES PALEONTOLÒGIQUES : • Els continents amb fòssils actualment diferents, presenten a partir d’una certa antiguitat fòssils molt semblants que havien viscut sobre un gran continent • ( ex: Gondwana)

• PROVES PALEOCLIMÀTIQUES: • Restes fòssils típics de zones càlides es troben actualment a latituds més fredes i a l’inrevés : això vol dir que ha hagut un moviment dels continents.

Problema d’aquesta gran teoría • No donava explicació al mecanisme pel qual es movien els continents… • Com sempre passa, estudis posteriors van confirmar la veracitat d’Alfred Wegener…

3. 2 ESTUDI DEL FONS MARÍ • Punt 3. 2 del llibre pàg. 59, 60, 61

3. 3 ENUNCIAT DE LA TEORÍA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES Formulada al 1970 per diferents autors. Postulats de la teoria: 1. La litosfera està dividida en plaques ( de 100 -150 Km) que encaixen perfectament i que suren damunt l’astenosfera. Cada any les plaques es desplacen uns pocs cm.

• 2. La litosfera es forma a les dorsals. • 3. La litosfera es destrueix a les fosses. • 4. Llocs de contacte entre plaques estan sotmeses a fortes pressions i això es tradueix en zones de volcans i terratrèmols.

• Als llocs de contacte entre plaques poden passar 3 coses: • 1. Que les plaques xoquin. • 2. Que se separin • 3. Que tinguin fregament.

• Les plaques litosfèriques es divideixen segons la seva grandària en • grans, • menors • microplaques.

EXERCICI • Classifica les plaques litosfèriques de la pàg. 62 del teu llibre seguint el criteri de • La grandària.

PLAQUES GRANS • Eurasiàtica • Pacífica • Indoaustraliana • Antàrtica • Africana • Sudamericana • De Nazca • Nord-americana

PLAQUES MENORS • Del Carib • Cocos • Scotia • Egea • Somali • Aràbiga • Filipina • Iraniana

MICROPLAQUES • San Juan de Fuca • De Pasqua

CLASSIFICACIÓ DE LES PLAQUES EN FUNCIÓ DE LA QUANTITAT DE MASSA CONTINENTAL • 1. CONTINENTALS: Bàsicament formades per escorça Continental. 2. OCEÀNIQUES : Bàsicament formades per escorça oceànica.

• 3. MIXTES : Formades tant per escorça continental com oceànica.

EXERCICI • Classifica les plaques en funció de si són continentals, oceàniques o mixtes.

PLAQUES CONTINENTALS: • - Eurasiàtica • - Nord-americana

PLAQUES OCEÀNIQUES • - Pacífica • - De Nazca • De Cocos • Del Carib

PLAQUES MIXTES • La resta de plaques litosfèriques

3. 4 EL MOTOR DE LES PLAQUES • Llegir pàg. 62 -63 llibre

3. 5 TIPUS DE MARGES 1. MARGES DIVERGENTS Contactes entre plaques que tendeixen a separar-se. Es representen per DORSALS OCEÀNIQUES

Les dorsals oceàniques són grans serralades submarines fracturades perpendicularment per falles transformants i amb una vall a la part central anomenada RIFT.

• A les dorsals oceàniques es forma nova litosfera oceànica, per això també s’anomenen MARGES CONSTRUCTIUS. • Hi ha activitat sísmica i volcànica. • Ex : Dorsal Atlàntica o centroatlàntica

DORSAL CENTROATLÀNTICA

• També hi ha marges divergents als continents : són el principi de la formació d’una dorsal…. • Fig 26 del vostre llibre: • 1 r. Ascensió d’una columna de material calent a l’interior d’una placa continental • 2 n. Bombament de la litosfera I trencament.

• 3 r. Per les fractures formades puja material magmàtic amb un moviment divergent. • 4 rt. Amb el temps entra el mar. • Mar que cada vegada es fa més gran… I pot arribar a formar ( amb molts anys) un gran oceà.

• Actualment hi ha un marge divergent continental a ÀFRICA, anomenat RIFT VALLEY ( O GRAN RIFT AFRICÀ)

• També hi ha un altre marge divergent al MAR ROIG.

2. MARGES CONVERGENTS • És una zona de col. lisió entre plaques. És un marge destructiu. • Hi ha 3 possibles situacions: • Xoc entre placa oceànica-continental. • Xoc entre dues plaques oceàniques. • Xoc entre dues plaques continentals.

2. 1 Xoc entre placa oceànicacontinental: • La placa oceànica és més densa que la continental I per això s’enfonsa per sota de la continental formant una estructura anomenada FOSSA OCEÀNICA. • Aquest procés d’enfonsament es diu PROCÉS DE SUBDUCCIÓ, on la placa que subdueix ( la que s’enfonsa) segueix un pla anomenat PLA DE BENIOFF.

• Són zones de volcanisme I sismicitat ELEVADA.

EXEMPLE 1 : Andes ( Serralada Andina) , al marge Peruà- Xilè

EXEMPLE 2: Montanyes Rocalloses ( marge oest d’Amèrica del Nord)

2. 2 Xoc entre dues plaques oceàniques • Una de les plaques s’enfonsa per sota de l’altre ( procés de subducció) i forma també FOSSES OCEÀNIQUES. • Formen per sobre del nivell del mar ARCS D’ILLES ( ARXIPÈLAGS).

• Són zones que produeixen sismicitat i volcanisme.

EXEMPLES: • Fossa de les Aleutianes, de les Marianes. . • Arxipèlag del Japó, Filipines, Indonesia.

2. 3 Xoc entre dues plaques continentals: • Com que són poc denses, cap de les dues s’enfonsa. • Les dues plaques es deformen per les vores I s’uneixen en un sol bloc. Aquest procés d’unió s’anomena PROCÉS D’OBDUCCIÓ.

• Exemple : Himàlaia : Es va formar pel xoc de les • • plaques Indoaustraliana I la Euroasiàtica ( es va iniciar aquest procés fa 50 milions d’anys I va fer desaparèixer l’oceà que el separava). Processos que tenen lloc: terratrèmols I volcanisme escàs. Presència de metamorfisme per la pressió del plegament.

HIMÀLAIA

3. MARGES TRANSFORMANTS • En aquest marge no hi ha separació ni subducció, les plaques llisquen lateralment formant una estructura anomenada FALLA TRANSFORMANT. • Aquest lliscament provoca fricció que causa terratrèmols ( no vulcanisme). • Aquí la litosfera ni es crea ni es destrueix.

EXEMPLE: Falla de San Andrés ( California) • És un exemple de marge transformant en dues plaques continentals.

Falla de San Andres

Falla transformant de dues plaques oceàniques: Falla de les AÇORESGIBRALTAR

• Us toca treballar…. .

INVESTIGUEM EL RELLEU QUE NO ES VEU…. • LOCALITZA LA FALLA AÇORES-GIBRALTAR, • • ISLÀNDIA , DORSAL ATLÀNTICA, RIFT VALLEY. QUE HI HA A XILE QUE EL FA TREMOLAR… QUE VA PROVOCAR EL SISME D’HAITI… PER QUÈ VA HAVER UN TSUNAMI A FUKUSHIMA ( JAPÓ)? BUSCA LES CAUSES DE LO IMPOSIBLE….

4. EL CICLE DE WILSON • És un model d’evolució de les plaques litosfèriques en el temps. • Cada 500 m. a. les plaques s’agrupen en un gran supercontinent ( Pangea) I després es fragmenta. • A continuació, aquests fragments tornarien a reunir-se I tornaria a començar aquest cicle, és el CICLE DE WILSON.

CICLE DE WILSON AMB MÉS DETALL 1. Tenim un supercontinent. En un punt del mantell determinat d’aquest supercontinent hi ha un augment de temperatura (PUNT CALENT) que fon els materials propers a l’escorça, trencant-la I separant els dos costats. Amb el temps entra aigua del mar I es forma nova litosfera oceànica. Això està passant actualment al Mar Roig I al Rift Valley.

• 2. La litosfera oceànica s’enfonsa per sota de la continental I forma una zona de subducció • 3. Arribarà un moment en el qual la velocitat de destrucció de la litosfera oceànica serà més gran que la de formació…es tancarà l’oceà I s’uniran els continents…. . El cicle tornarà a començar.

PUNTS CALENTS • Són punts de la Terra on s’observa una injecció de magma des del mantell cap a la superficie. • Les Illes Hawaii s’han format per un punt calent.