3 La construcci de lEstat liberal 1833 1868

3. La construcció de l’Estat liberal (1833 -1868) 3. 1. La primera guerra carlina (1833 -40) i 3. 2. El procés de revolució liberal (1833 -1843) destaca anys de predomini progressista (1833 -43) La construcció de l’Estat liberal a la vegada que 1ª guerra carlina (1833 -39) acaba alternança moderats-progressistes (1837 -43): -victòria electoral i govern moderat (1837 -40): mesures que es responen amb revoltes populars (Juntes) i la dimissió de M. Cristina -lliurament del poder a Espartero (1840) com a regent: actuacions contra les posicions radicals, aranzel lliurecanvista de 1842 (revolta a Barcelona i bombardeig ciutat) -1843: aixecaments armats de moderats (Narváez) i progressistes (Prim) contra Espartero i revoltes populars a Barcelona (Jamància) -nou govern progressista: enfrontament amb les revoltes radicals (Jamància: IX/XI 1843) i bombardeig Barcelona (Prim) -proclamació majoria d’edat Isabel II (XI-43) destaca progressistes en el poder (VIII-36/X-37): -reforma agrària: dissolució règim senyorial conservant propietat (1837), abolició delmes (1837), desvinculació patrimonis (1837), desamortització terres dels ordes religiosos i incautació estatal (1836) -liberalització de l’economia: abolició privilegis Mesta (1936), dret de vallar les terres i explotació lliure de muntanyes o vinyes (1833 -4), llibertat d’arrendaments agraris, llibertat de preus i de comerç interior de molts productes (1836), abolició privilegis gremials i llibertat d’indústria i comerç (1836) -Constitució (1837): sobirania nacional, declaració de drets i llibertats, divisió de poders, segona cambra (Senat), concessió poders a la corona (vet, dissolució parlament, nomenar i separar ministres lliurement) -altres: llibertat d’imprenta, Llei electoral (sufragi censatari: 2, 4% població) afecta governs de transició (1833 -6): - absolutistes moderats: tímides reformes sense canvis essencials (províncies) -liberals moderats: Estatut Reial (1834): amplis poders al monarca, dues cambres (aristòcrates i d’elecció molt restrictiva), sense sobir. nacional ni separació de poders -divisió liberal: moderats (suport de la corona) i progressistes -revoltes populars, formació Juntes (estiu 1835) i govern progressita (Mendizábal) -destitució, noves revoltes, motí de La Granja i tornada progressista (1836) enfronta travessa carlins (tradicionalistes i antiliberals) / isabelins o liberals -principals nuclis: País Basc, Navarra, interior català, nord de València i sud d’Aragó -zona d’influència: bona part del nord d’Espanya i Meseta N. -Zumalacárregui, mort al setge de Bilbao (1835) -Cabrera: incursions pel Maestrat i el Baix Aragó -fracàs de l’expedició a Madrid, dirigida per Carles (1837) -tàctica de guerrilles i actes propis de delinqüència rural i bandolerisme Conveni de Bergara (Abrazo de Vergara) (1839) entre Espartero i Maroto

3. La construcció de l’Estat liberal (1833 -1868) 3. 3. Les agrupacions polítiques Guerra de la Independència Ferran VII Carlins (1ª guerra: 1833 -39) Absolutistes (Fernandins) Sexenni Democràtic Isabel II Carlins (2ª guerra o “dels Matiners”: 1846 -49) Carlins (3ª guer. : 1869 -75) Afrancesats (Bonapartistes) Moderats (Mtnez. de la Rosa) Liberals Moderats (Narváez) Unió Liberal (O’Donnell) Isabelins Exaltats (Riego) Moderats: -terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors amb vella noblesa, clero i militars -sobirania compartida Corts-corona -dret de propietat com a garantia d’ordre i sufragi censatari restringit -partidaris de l’autoritat i l’ordre social -drets limitats (premsa, opinió. . . ) -defensen la confessionalitat de l’Estat Progressistes (Mendizábal, Espartero, Prim) Progressistes: -burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana militar, classes mitjanes urbanes -sobirania nacional i predomini del poder legislatiu -dret de propietat i sufragi censatari no tan restringit -enfortiment poders locals -amplis drets individuals -reforma agrària i limitació de la influència de l’església Demòcrates Monàrquics (Amadeistes i Alfonsins) Republicans: -Federals (Pi i Margall) -Unitaris (Castelar) Demòcrates: -classes populars urbanes -sobirania popular, sufragi universal masculí, cambra única -ampliació drets i llibertats -elecció ajuntaments i diputacions -presència estat en l’ensenyament i beneficència -llibertat de culte Republicans: -defensa república com a opció més democràtica -caràcter més social i popular

3. La construcció de l’Estat liberal (1833 -1868) 3. 4. La dècada moderada (1844 -1854) i 3. 5. El bienni progressista (1854 -56) travessa La construcció de l’Estat liberal dècada moderada (1844 -54) destaca -eleccions 1844 i victòria electoral moderada (Narváez) -objectiu: estructurar el nou Estat a partir del liberalisme moderat (crear una legislació bàsica i normalitzar el funcionament de les institucions liberals) Constitució (1845): manté declaració drets i llibertats anteriors (restringides amb lleis posteriors), sobirania conjunta rei i Corts, molts poders a la Corona (nomenar ministres, dissoldre Corts, facultat de nomenar el Senat), restricció dret de vot (1% població) -Concordat (1851): accepta desamortització, finançament públic del culte i el clergat -reforma política i administrativa: llei de funcionaris, enfortiment governs civils i militars, Llei d’Administració Local (1845) (nomenament d’alcaldes per corona i governadors civils) -reforma fiscal i modernització hisenda (1845): contribució directa segons propietat -unificació i codificació legal: Codi Penal (1848) i projecte de Civil amb voluntat unificadora -reformes educatives: recuperació de competències educatives per part de l’Estat i sistema nacional d’instrucció pública amb plans d’estudis únics (Llei Moyano) -dissolució Milícia Nacional i creació Guardia Civil (1844) -unificació pesos i mesures i sistema mètric decimal -2ª guerra carlista (dels Matiners) (1846 -9) i revolta dels sectors urbans demòcrates -autoritarisme a partir de 1852: descontentament social i d’un sector moderat bienni progressista (1854 -56) destaca -promunciament de Vicálvaro i Manifest de Manzanares (1854) elaborat per la unió de progressistes i alguns moderats, al que s’afegeixen caps militars i aixecaments populars -Espartero cap d’un govern de progressistes, unionistes i demòcrates: restaurar principis del progressisme -desamortització béns de l’Estat, l’Església, ordes militars, confraries, institucions benèfiques i sobretot del ajuntaments o comunals (1855, Madoz) -lleis de ferrocarrils i mines (1855), permetent el capital estranger -reforestació, telègraf, ampliació carreteres, fomentar societats anònimes -moviments radicals i obreristes (reducció impostos de consum, abolició quintes, millores salarials, reducció jornada treball; l’any 1856 va continuar amb destrucció collites, crema de fàbriques i revoltes populars) -discrepàncies coalició govern, dimissió Espartero i govern O’Donnell

3. La construcció de l’Estat liberal (1833 -68) 3. 6. La descomposició del sistema isabelí (1856 -68) travessa La construcció de l’Estat liberal període unionista (1856 -68) dividit governs unionistes (1856 -63): -govern d’O’Donnell (Unión Liberal) (1856 -63): restableix constitució del 45 i anul·la la legislació més progressista del bienni mantenint-ne una part -política exterior agressiva: expedició a Indoxina (1858 -63) amb F, intervenció a Mèxic (1862) amb F i GB i al Marroc (1859 -60: victòria de Wad-Ras; Tetuan, Castillejos, Sidi Ifni) governs moderats (1863 -68): -govern Narváez: nova imposició de l’autoritarisme (marginació Corts i grups polítics, repressió oposició) -noves insurreccions (sargents de San Gil, 1866) -crisi economica (agreujada per la guerra als EUA i la crisi de les finances europees iniciada al 1866)