3 El regne vegetal REPRODUCCI 0 Introducci Tant

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 0. - Introducció Tant en les plantes com en els animals, existeixen dos modalitats de reproducció: l’asexual i la sexual. En el cas de la reproducció sexual, les cèl·lules que donaran lloc a un nou organisme són cèl·lules especials, que s’originen als òrgans sexuals. En els vegetals més evolucionats, les cèl·lules reproductores es formen a les flors que atreuen animals i aquests contribueixen a la dispersió del pol·len, a l’interior del qual es troben les cèl·lules reproductores masculines.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 1. - Reproducció. Definició i tipus Definició: Es la capacitat d’un individu de produir nous organismes semblants a ells apartir d’una odiverses de les seves cèl·lules. La finalitat és donar continuitat a l’espècie ja que els individus es van morint. Tipus de reproducció: Reproducció asexual: És aquella en que els nous individus es produeixen d’una part de 1 progenitor formant 2 o més descendents que són genèticament idèntics no hi ha variabilitat. Reproducció sexual: És aquella en que els nous individus procedeixen de la unió, fecundació, de dos cèl·lules especialitzades, cèl·lules sexuals anomenades gàmetes, que procedeixen de dos individus diferents, mascle i femella. Els individus són diferents hi ha variabilitat. Etapes reproducció sexual: Formació gàmetes: Una cèl·lula és divideix i dona a dos cèl·lules especialitzades amb només la meitat de cromosomes de a mare, un de cada tipus. Fecundàció: és la unió del gàmetes que origina una cèl·lula novament diploide, el zigot. Desenvolupament embrió: el zigot es divideix individu. embrió nou

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 1. - Reproducció asexual de les plantes: És freqüent a partir d’arrels, fulles i tiges. Tipus: 1. 1 Reproducció asexual per tiges: Tubercle Estoló Bulb Rizoma Tècniques de multiplicació vegetativa a l’agricultura Empelt Capficament Estaca

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 1. - Reproducció asexual de les plantes: 1. 2 Reproducció asexual per arrels i fulles: ARREL FULLA

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 1. - Reproducció asexual de les plantes: Per tubercles: es parteix una patata en varis trosos asegurant-se que cadascun d’ells tingui una o vàries gemmes. Per bulbs: es suficient enterrar un bulb sota terra per a obtenir uan nova planta, per exemple un gra d’all. Per estolons: la planta genera unes tiges especials que en contacte amb el terra van generan de tan en tan fulls cap amunt i arrels cap avall: una nova planta. Exemple les maduixeres i les cintes. Per rizomes: els rizomes van generant de tan en tant tiges verticals, al dividirse el rizoma es formen noves plantes. Per capficament: enterrar una part d’una branca encara unida a la tija i esperar que faci arrels; es talla i es separa de la planta original. Per estaca: es tracta d’enterrar un fragment de tija qie treura arrels i fulles i fonarà un individu complert: exemple rosers, geranis, pollancres… Per empelt: Introduir un fragment de tija sobre una tija de la planta patró de forma que coincideixin els vaso conductors i els de teixits de creixament, S’uneixen els teixits dels dos vegetals i donen un vegetal amb les caracteristiaues de tots dos

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. - Reproducció sexual de les plantes. 2. 1 El cicle vital de les plantes Els vegetals alternen dins el seu cicle vital alternen dos tipus d’organismes o generacions diferents: - L’esporòfit, que és diploide (2 n) i forma per meiosi espores haploides (n) dins d’unes estructures anomenades esporangis, - El gametòfit, haploide (n), especialitzat en la reproducció sexual i en la formació dels gàmetes. Aquestes dues generacions es succeeixen quan l’espora que ha fabricat l’esporòfit germina, apareix un gametòfit. El gametòfit produirà gàmetes que després de la fecundació originaran de nou un esporòfit. L’esporòfit i el gametòfit no són igual d’importants en tots els tipus de plantes. A mesura que els vegetals evolucionen la generació del gametòfit va quedant reduïda fins a convertir-se en un petit grup de cèl·lules que no podem veure a simple vista.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 1 El cicle vital de les plantes

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 1 El cicle vital de les plantes Diferenciem a les plantes per…

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 1 El cicle vital de les plantes. BRIÒFITS - Molses Presenten reproducció asexual per fragmentació i reproducció sexual amb alternança de generacions. La major part de la planta correspon a gametòfit, mentre que l’ 0 esporòfit es redueix a un brot.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 1 El cicle vital de les plantes. BRIÒFITS - Molses ESPORÒFIT GAMETÒFIT

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 1 El cicle vital de les plantes. PTERIDÒFITS - Falgueres El gametòfit és petit, poc aparent i es troba al sòl, l’esporòfit pren la forma que reconeixem com falguera.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 1 El cicle vital de les plantes. PTERIDÒFITS - Falgueres GAMETÒFIT ESPORÒFIT

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 1 El cicle vital de les plantes. GIMNOSPERMES ESPORÒFIT POL·LEN Gametòfit masculí OVOCÈL·LULA Gametòfit femení El gametòfit es redueix a un grup de cèl·lules, no visibles a ull nu, localitzades als òrgans reproductors. http: //recursos. cnice. mec. es/biosfera/profesor/recursos_animaciones 13. htm

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 1 El cicle vital de les plantes. ANGIOSPERMES GAMETÒFIT SAC EMBRIONARI Gametòfit femení ESPORÒFIT POLEN Gametòfit masculí El gametòfit es redueix a un grup de cèl·lules, no visibles a ull nu, localitzades a les flors. http: //recursos. cnice. mec. es/biosfera/profesor/recursos_animaciones 13. htm

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 2 La flor com a estructura reproductora La flor és l’òrgan reproductor dels espermatòfits (angiospermes i gimnospermes). Conté i protegeix els gàmetes, localitzats en el gametòfit. La flor és l’òrgan que permet la reproducció sexual d'una planta sense necessitat d'aigua en el medi per poder traslladar-se els gàmetes masculins, ja que aquests es traslladen dintre dels grans de pol·len.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 2 La flor com a estructura reproductora No totes les flors són molt vistoses. Hi ha plantes amb flors, com el pi o el blat, que a primer cop d'ull no ho semblen.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 2 La flor com a estructura reproductora 2. 2. 1 Estructura d’una flor Les flors típiques estan formades per 4 verticils (fulles modificades): a. Calze. Serveix de protecció, sobretot durant la fase de poncella de la flor. Format per sèpals, generalment de color verd. b. Corol·la. Serveix per cridar l’atenció dels animals pol·linitzadors, com insectes o ocells. Està constituïda per pètals de color vistós i de mida més gran que els sèpals. c. Estams. Són els òrgans masculins de la flor. d. Pistil. És l’òrgan femení de la flor i està format per: estigma, estil i ovari.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 2 La flor com a estructura reproductora

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 2 La flor com a estructura reproductora

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 2 La flor com a estructura reproductora 2. 2. 2 L’ANDROCEU És el conjunt d’estams de la flor. Cada estam consta d'un filament que sosté, a l'extrem, l'antera. Cada antera està formada per dues meitats simètriques anomenades teca. Cada teca té 2 sacs pol·línics (microsporangis). Dins aquests sacs pol·línics hi ha espores haploides que formaran els grans de pol·len. Els grans de pol·len són els petits gametòfits masculins i en el seu interior es formaran els anterozoides (gàmetes masculins) Teca Antera Filament ESTAM ANTERA Sac pol·línic

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 2. 2 L’ANDROCEU

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 2 La flor com a estructura reproductora 2. 2. 3 EL GINECEU És la part femenina de la flor. Està format per una o més estructures en forma de botella de coll allargat denominades pistils. Cada pistil està format per una o per diverses fulles modificades que reben el nom de carpels. En un pistil es pot distingir tres part: En l’interior de l’ovari es troben els òvuls. Els òvuls contenen el gametòfit femení, encarregat de produir les oosferes. Els òvuls es convertiran en llavors.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 2. 3 EL GINECEU

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 2 La flor com a estructura reproductora 2. 2. 4 TIPUS DE FLORS Segons es manifesten els sexes a les flors podem tenir: a) FLORS HERMAFRODITES. Són les que tenen els dos sexes en una mateixa flor. Exemple: cirerer. b) FLORS UNISEXUALS. Quan cada sexe es troba en una estructura floral diferent. En aquest cas es poden donar dues situacions ben diferents. - PLANTES MONÒIQUES : Aquelles que tenen flors masculines i flors femenines en una mateixa planta encara que en punts diferents de la planta. Exemple: avellaner. - PLANTES DIÒIQUES : Les flors de cada sexe es troben en peus o plantes diferents donants lloc a plantes masculines i plantes femenines. Exemple: Ginkgo.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 2. 4 TIPUS DE FLORS

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 4 La pol·linització és el procés pel qual els gàmetes masculins continguts en els grans de pol·len són transportats fins l’òrgan femení. És un procés de vital importància per a la reproducció sexual de les plantes. Quan l’estigma que rep el pol·len és el de la mateixa flor, parlem d’autopol·linització; en canvi si l’estigma és d’una altra flor (però de la mateixa espècie) aleshores en diem pol·linització creuada.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 4 La pol·linització 2. 4. 1 La formació del pol. len i el seu alliberament Les parets de l’antera es trenquen i el pol·len surt. Aquest fenomen es diu dehiscència. Cada gra de pol·len consta de: - una doble membrana molt resistent - un nucli vegetatiu que originarà el tub pol·línic - un nucli generatiu que originarà dos gàmetes masculins o anterozoides

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 4 La pol·linització 2. 4. 2 Formes de pol·linització El pol·len per realitzar el viatge requereix d’un “vehicle o transport” que li faciliti el desplaçament. En diem agent pol·linitzador i aquest pot ser: el vent, insectes, animals, aigua. . . Pol·linització Anemòfila Entomòfila Zoòfila Hidròfila Característiques Tipus de flors El pol·len es transportat pel vent. És petit i lleuger. Sense colors vius, sense nèctar ni olor agradable. Les anteres sobresurten per poder-se moure amb el vent. Els agents pol·linitzadors són insectes. Destaquen els dípters, coleòpters, les abelles i les papallones. Intervenen altres animals com els ocells, ratpenats, i encara altres grups d'animals pol • linitzadors, menys freqüents, entre els quals el caragols i llimacs, alguns rèptils, alguns petits mamífers, alguns simis. . . i els humans. Unes poques espècies transporten el seu pol·len a través de l’aigua. Colors vius i brillants. Olor agradable. Fan nèctar (solució ensucrada que alimenta als insectes) Colors vius i brillants. Olor agradable. Fan nèctar (solució ensucrada que alimenta als animals)

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 4. 2 Formes de pol·linització

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 4. 2 Formes de pol·linització

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 4. 2 Formes de pol·linització

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 5 La fecundació El gra de pol·len fixat sobre l'estigma genera un llarg tub anomenat tub pol·línic que recorre l'estil fins arribar a l’ovari. Dins l’ovari estan els òvuls. Cada òvul és un gametòfit femení que conté una oosfera. Per l’interior del tub pol·línic descendeixen els dos gàmetes masculins o anterozoides. Els dos gàmetes masculins que arriben a l’ovari són fèrtils i tindrà lloc una doble fecundació

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 5 La fecundació La doble fecundació Un dels anterozoides es fusiona amb el nucli de l'oosfera, de manera que es forma un zigot diploide. Les divisions mitòtiques d'aquest zigot formaran l'embrió. L'altre gàmeta es fusiona amb els dos nuclis polars, de manera que es forma una cèl·lula triploide. Les divisions mitòtiques d'aquesta cèl·lula formaran el teixit nutritiu o endosperma que envolta l'embrió dins la llavor.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 6 Formació de les llavors i els fruits Després de la doble fecundació la corol·la i el calze de la flor comencen a pansir-se, es sequen i cauen. Sovint l’estil i l’estigma també es desprenen. Al mateix temps l’òvul fecundat es transforma en una llavor. La llavor és una estructura consistent en l'embrió amb els teixits de reserva protegits per una coberta protectora que anomenem testa.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 6 Formació de les llavors i els fruits 2. 6. 1 La llavor La transformació de l’òvul fecundat en llavor consisteix en: - El zigot es divideix ràpidament i es transforma en un embrió. Aquest embrió continua creixent i aviat apareixen una plúmula i una radícula, que donaran lloc a la tija i a les arrels, respectivament. - Les parets de l’òvul es converteixen en la coberta exterior o testa. - Apareix unes fulles anomenades cotilèdons (un en les monocotiledònies i dos en dicotiledònies). Aquestes fulles actuen de reserva alimentària i també fan la fotosíntesis fins que apareixen les primeres veritables fulles.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 6 Formació de les llavors i els fruits 2. 6. 2 L’ovari es transforma en fruit El fruit és l’ovari desenvolupat que conté la llavor o les llavors formades. Després de la pol·linització de la flor, els òvuls esdevenen llavors i tot l'ovari es modifica profundament; es fa carnós, s'endureix o canvia de forma i es transforma en les diferents capes del fruit. Les principals funcions del fruit són: 1. Contenir i protegir les llavors. 2. Proporcionar les substàncies nutrícies que són necessàries. 3. Contribuir, en molts casos, a la dispersió de les llavors.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 6 Formació de les llavors i els fruits 2. 6. 2 L’ovari es transforma en fruit Mentre es forma la llavor, les parets del ovari s'engrosseixen i es transformen en les diferents capes del fruit. Si són tendres es denominen fruits carnosos (poma, el préssec, el raïm, la taronja o el meló). Si són de parets no carnoses es denominen fruits secs (pipes de gira-sol, el gra dels cereals, gla, les anous, el pèsol i la mongeta=.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 6 La germinació consisteix en l'entrada sobtada en activitat de l'embrió latent quan les condicions d'humitat i temperatura són adequades. Es manifesta per la sortida de la radícula fora de la testa. Amb aigua i l'acció dels estímuls ambientals i hormonals comença la degradació del midó i les proteïnes. D'aquesta manera, l'embrió comença a rebre aliments (sucre i aminoàcids) per al creixement i donar lloc a una nova planta. Les llavors comencen a germinar només quan les condicions externes són favorables, mentre aquestes no apareixen la llavor és manté en repòs, esperant unes bones condicions. En diem que la llavor està en periode de repòs o latència. Aquesta característica de les llavors és una adaptació per sobreviure quan les condicions són desfavorables.

3 El regne vegetal: REPRODUCCIÓ 2. 6. 1 Etapes de la germinació d’una llavor Fulles Gemma terminal Tija Fulles noves Cotilèdons Plúmula Llavor Arrel incipient Arrel Radícula 4 t dia 6è dia 8è dia 16è dia http: //www. juntadeandalucia. es/averroes/manuelperez/curso 0607/plantas /castellano/reproduccion/germinacionflash. htm