3 Aspectes nutricionals Les conductes sedentries provoquen SOBREPS

3. Aspectes nutricionals • Les conductes sedentàries provoquen SOBREPÈS i posteriorment OBESITAT. • Un 25% de la població infantil espanyola pateix sobrepès. • ANORÈXIA/BULÍMIA: Transtorns alimentaris provocats en gran mesura per factors psicològics i socials. – Anorèxia: Ingerir moltes menys calories de les necessàries. – Bulímia: Ingerir enormes quantitats de menjar i vomitar posteriorment.

IMC (Índex de massa corporal) • IMC= Pes (Kg) / alçada 2 (m 2) • Indicador de l’estat de salut respecte al pes. – Pes insuficient – pes saludable – risc de sobrepès – sobrepès. • Calcula el teu IMC i compara’l amb la taula que veuràs. • Quocient entre el pes (Kg) i l’alçada al quadrat.

Obesitat • Obesitat mòrbida: IMC > 40 Kg/m 2 • L’obesitat provoca malalties cardiovasculars, diabetes, hipertensió… • Quadres psicològics: depressió, factors socials… • Tècniques en cirurgia permeten reduïr la mida de l’estòmac.

4. Addiccions • Quines addiccions coneixes? • Llegeix la taula de la pàgina 76 sobre les característiques de les addiccions. • Són addiccions les que has anomenat?

6. MALALTIES NO INFECCIOSES El cas de la diabetis • LA FUNCIÓ DEL PÀNCREES: Produïr suc pancreàtic per la digestió. • Produïr insulina. Una hormona encarregada de controlar els nivells de glucosa a la sang. La insulina es secreta a la sang i permet l’entrada de glucosa als teixits musculars i el fetge, aquesta glucosa s’utilitza coma reserva energètica. • Una glucèmia normal és entre 60 i 120 mg/dl • Si no es produeix prou insulina o simplement no se’n produeix, la glucosa es queda a la sang.

Diabetis tipus 1 i 2 (quadre pàg. 83) • Diabetis 1: Malaltia crònica, pròpia dels infants i joves. – Se sol heretar la predisposició a patir-la, però habitualment és d’origen autoimmune, el sistema inmunitari no reconeix com a pròpies les cèl. lules encarregades de produïr insulina i les destrueix. – Es produeix això degut al mal funcionament d’alguns gens. • Diabetis 2: El pàncrees produeix insulina però les cèl. lules no la reconeixen. Cal fer una dieta baixa en glúcids, o bé tractaments per via oral o venosa.

Tractaments per la diabetis 1 (infantil) • No es produeix insulina, cal injectarla. • Bombes d’infusió d’insulina. • INCONVENIENTS: Possibilitat de rebuig per part de l’organisme. • Revolució: enginyeria genètica. . .

La insulina recombinant • Primera aplicació de la clonació en persones diabètiques. • Es modifiquen geneticament uns bacteris (Escherichia coli) per tal que produeixin la hormona insulina humana. • S’extreu el gen de la insulina humana i s’introdueix en el genoma (mapa de gens) del bacteri, qui s’encarregarà de produïr insulina. • Aquests bacteris són doncs transgènics, organismes modificats geneticament.

La indústria farmacèutica • Gran part de les investigacions es financien amb les anomenades patents. • Una empresa farmacèutica pot trigar 10 anys a desenvolupar un fàrmac. • Per recuperar la inversió, grven els seus productes amb uns diners de forma que bona part del que paguem pel medicament té a veure amb el guany de l’empresa, i no tant amb el cost de producció. • És aconsellable l’ús de fàrmacs EMG, o genèrics.

El futur: cèl·lules mare • Les cèl·lules embrionàries tenen l’extraordinària capacitat de reproduïr-se en qualsevol dels 200 tipus de cèl. lules del nostre organisme. • Podríem utilitzar aquestes cèl. lules per crear cèl. lules del teixit pancreàtic i regenerar el pàncrees d’un malalt de diabetis? • Cal utilitzar embrions humans. . . • Nombroses opinions en contra limiten enormement aquesta tècnica.

Altres opcions • Cèl. lules mare en el cordó umbilical. – Es pot congelar però només en estat òptim durant 3 anys. • Cèl. lules mare adultes. Se sap que algunes cèl. lules es troben disseminades per l’interior de l’organisme, caldria trobar on i utilitzar-les.