2 Lutilitarisme de Stuart Mill Obres Pgina 332

2. L’utilitarisme de Stuart Mill Obres Pàgina 332 Pren-ne nota! Pàgina 332 Pàgina 331332 Biografia Pàgina 331 2. 1 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà com a ésser progressiu La seva concepció de l’ésser humà combina elements de dos grans moviments culturals: La il·lustració (raó, perfeccionament i progrés) El romanticisme (sentiments, individualitat i originalitat) Com ho porta a terme? : José Vidal González Barredo

2. L’utilitarisme de Stuart Mill 2. 1 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà com a ésser progressiu 1. La principal diferència amb la resta dels animals és la possessió d’unes facultats superiors: el seu desenvolupament i exercici possibiliten: la consecució de la felicitat (utilitarisme eudemonista), 2. Com també el seu propi perfeccionament: idea de l’esser humà com a ésser progressiu. Text pàgina 331 Aquest procés de perfeccionament s’ha d’orientar al desenvolupament de la pròpia individualitat (Humboldt) → es necessiten dos requisits, que hi hagi: a) Llibertat: és un dels elements indispensables pel desenvolupament humà i el benestar col·lectiu (liberalisme utilitarista), i b) Varietat de situacions. 3. Això ha de ser possible per a tothom en virtut de la consideració de la igual dignitat humana: tot individu ha de tenir la possibilitat de perfeccionar-se a si mateix i desenvolupar la seva pròpia individualitat de manera que pugui aconseguir el seu propi camí cap a la felicitat. Per a fer-lo possible s’hauran de portar a terme les reformes econòmiques i polítiques que siguin necessàries (liberalisme social). Pàgina 331332

2. L’utilitarisme de Stuart Mill 2. 2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Defensa del principi d’utilitat o de la màxima felicitat com a criteri per: a) Distingir el bé del mal, saber què cal fer per obrar correctament (dimensió ètica). b) Elaborar les lleis, decidir les accions de govern o crear les institucions polítiques (dimensió política). En què consisteix el principi d’utilitat? Text pàgina 331 Enunciació del principi d’utilitat: “Tota acció és bona en la mesura que tendeix a promoure la felicitat (la màxima felicitat per al màxim de persones)” És una ètica: 1. Eudemonista: en identificar bé amb felicitat. 2. Hedonista: en identificar felicitat amb la consecució del plaer o la reducció del dolor. Pàgina 332333

2. L’utilitarisme de Stuart Mill 2. 2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Stuart Mill explica d’una manera detallada, clara i precisa en què consisteix el principi d’utilitat davant de les crítiques i les interpretacions errònies: L'utilitarisme no és una «moral de porcs» 1 a objecció que es feia al principi d’utilitat Aquella que es deriva de la interpretació errònia que identifica el plaer amb els plaers més grollers (animals). Text pàgina 333 Resposta: Els plaers d’un animal no satisfan el concepte de felicitat que és possible en l’ésser humà. Argumentació: L’ésser humà posseeix unes facultats superiors, específicament humanes (fonament antropològic) l’exercici de les quals proporciona un plaer qualitativament superior i més valuós (que el merament sensual resultat de l’exercici dels apetits animals). Pàgina 333334

2. L’utilitarisme de Stuart Mill 2. 2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Quines són aquestes facultats? : Intel·ligència • Com a desig de saber, coneixement i desenvolupament d’una cultura intel·lectual. Sensibilitat estètica • Plasmada en la creació o el gaudi de l’art. Sentiments morals • Orientats a la consideració vers als nostres semblants. Conclusió: per tant, a) Podem distingir en el plaers entre la quantitat i la qualitat. b) Els plaers de l’ intel·lecte són qualitativament més valuosos que els plaers corporals. c) I, a més, són menys costosos, més duradors i segurs. Pàgina 334

2. L’utilitarisme de Stuart Mill 2. 2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Com podem saber que uns plaers són més valuosos que els altres? A partir de principis empiristes: Preguntem quin plaer és més desitjable? a les persones que: 1. Han experimentat els dos tipus de plaers, 2. que hi estan familiaritzats, 3. són capaços d’apreciar-los, 4. més possibilitats d’experimentació han tingut, 5. més habituats estan a l’autoobservació i la reflexió. Si responen guiats per la pròpia experiència i no pas per qualsevol idea preconcebuda diran que: el mode de vida basat en l'exercici de les facultats superiors és més valuós. El fonament d’aquesta elecció és l’experiència i el sentit de la dignitat que tot ésser humà té en certa manera i proporció amb les seves facultats superiors. Pàgina 334

2. L’utilitarisme de Stuart Mill 2. 2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Argumentaran que: 1. No es canviarien per un que no sap gaudir-ne o un animal amb tots els plaers satisfets, ja que coneixen la diferència entre: a) L’acontentament: satisfacció de les necessitats corporals → plaers sensuals. b) La felicitat: satisfacció de les necessitats intel·lectuals → plaers intel·lectuals. 2. Ni canviarien la seva intel·ligència per l' ignorància, ja que: a) Aquesta opció no menyscaba la seva felicitat (és a dir, que en iguals condicions sigui menys feliç que un ignorant), ja que: b) El saber li permet conèixer: i. Els límits i les possibilitats de la felicitat en el món que viu, ii. Els mitjans millors per aconseguir-la, iii. La manera millor de suportar les seves imperfeccions. Text pàgina 334 Pàgina 334335