2 LLIBERTAT I DRETS 2 1 Llibertat positiva

2. LLIBERTAT I DRETS 2. 1. Llibertat positiva i negativa.

Sobre la llibertat Quins són els límits del poder de la societat/Estat sobre l’individu? Fins a on pot arribar la llibertat d’una persona? L’Estat està per sobre de l’individu o l’individu per sobre de l’Estat?

Sobre la llibertat LA INDIVIDUALITAT • La individualitat és un dels principals factors que contribueixen al benestar d’una persona. • Ser individu: ser capaç d’autodeterminarse conscientment = capacitat d’escollir la nostra forma de vida amb independència dels altres = disposar d’una VOLUNTAT LLIURE • La llibertat és la condició per a que es desenvolupi la individualitat i, per tant, la condició bàsica per aconseguir la felicitat INDIVIDUALITAT LLIBERTAT Sostenemos como evidentes por sí mismas dichas verdades: que todos los hombres son creados iguales; que son dotados por su Creador de ciertos derechos inalienables; que entre éstos están la Vida, la Libertad y la búsqueda de la Felicidad. Que para garantizar estos derechos se instituyen entre los hombres los gobiernos… Declaració d’independència norteamericana (1776) FELICITAT

Sobre la llibertat Si la societat/Estat exerceix sobre mi un poder tal que limita la meva individualitat i no em permet ser lliure, llavors està atacant la meva felicitat. SISTEMES POLÍTICS TOTALITARIS L’Estat per sobre de l’individu. El bé comú per sobre del bé individual. L’individu com una peça de l’engranatge social: abolició de la personalitat, la singularitat Societats “tancades” (Popper) SISTEMES DEMOCRÀTICS La voluntat de les majories anul·len les minories (“tirania de la majoria”) El poder de l’opinió pública pot arribar a silenciar l’opinió de les minories. Si la societat/Estat no exerceix sobre mi cap poder, llavors la meva llibertat descontrolada pot afectar a la resta d’individus Benestar social Llibertat general Ambit públic Benestar individual Llibertat particular Ambit privat

Un nou concepte de llibertat La llibertat dels antics i llibertat dels moderns • Per entendre millor el concepte d’estat modern hem de comprendre primer de tot que en l’edat moderna es va obrir pas gradualment un nou concepte de llibertat. El contrast entre la llibertat “dels antics” i la “dels moderns” va ser exposada magistralment per Benjamin Constant, al 1819. • Preocupat per la confusió entre ambdós tipus de llibertat, Constant vol aclarir que la llibertat de què gaudeixen els estats moderns al començament del segle XIX poc té ja a veure amb la llibertat tal com era concebuda pels antics. Per a aquests, la llibertat consistia a participar activament i permanentment del poder col·lectiu, a exercir de manera directa la sobirania, mentre que per als moderns la llibertat es tradueix fonamentalment en la independència privada.

La llibertat dels antics La més representativa és la democracia atenesa del s. V a. C. Home lliure Ciutadà Llibertat No eren lliures perquè no eren ciutadans: Qui legítimament prenia part activa del govern de la polis Participar en assumptes públics Dones esclaus Metecs Menors de 30 anys Immigrants d’ altres ciutats gregues

La llibertat dels moderns Teories del dret natural Cada persona té drets que la societat ha de respectar Llibertats Llibertat Respectar drets Dret a elegir un representat que gestioni els assumptes públics. Ex: dret a expressar la pròpia opinió o llibertat d’ expressió, dret a professar el culte que es desitgi o llibertat religiosa, etc Gaudir un vida privada

La llibertat dels antics i llibertat dels moderns • L’objectiu dels antics era dividir el poder social entre tots els ciutadans d’una mateixa comunitat política, mentre que l’objectiu dels moderns és la seguretat dels seus gaudis privats. • Els antics podien exercir la sobirania de manera real perquè, ateses les dimensions petites de les comunitats polítiques, la influència dels individus en les decisions col·lectives era real. • No succeeix el mateix en els estats moderns, amb una grandària tal que resulta impossible la participació directa en el poder polític. Per això, el sistema polític representatiu és l’únic viable per als estats i la llibertat dels moderns, malgrat la pèrdua d’exercici de la sobirania que això comporta. • El ciutadà modern, si bé ha perdut la seva capacitat de participació i d’exercici directe del poder, a canvi ha guanyat un altre aspecte preuadíssim de la llibertat: la independència personal, la protecció d’una esfera privada en la qual pot trobar la felicitat (els antics només la podien buscar en els afers públics).

• En la llibertat dels antics, i vist des de la modernitat, el principal problema és: “[. . . ] la subjecció completa de l’individu a l’autoritat de la multitud reunida [. . . ]. Totes les accions privades estaven sotmeses a una vigilància severa: res no es concedia a la independència individual, ni pel que fa a les opinions ni a la indústria ni a la religió. I en les coses que ens semblen més fútils, l’autoritat del cos social s’interposava i mortificava la voluntat dels particulars. (…) Fins i tot en les relacions domèstiques més ocultes també intervenia l’autoritat: un jove lacedemoni no podia visitar lliurement la seva nova esposa; a Roma els censors vigilaven fins i tot l’interior de les famílies: les lleis regulaven els costums; i, atès que aquests estan connectats amb tot, amb aquelles tot ho pretenien arreglar. Així, entre els antics, l’individu, sobirà de manera gairebé habitual en els afers públics, era esclau en totes les seves relacions privades”. . • B. Constant (1988). “De la libertad de los antiguos comparada con la de los modernos”. A: Del espíritu de conquista. Madrid: Tecnos. (pàg. 68)

Inconvenients llibertat moderna? L’ individualisme possessiu Llibertat moderna Individualisme possessiu Preserva els drets individuals Possibles abusos de l’Estat o altres institucions o persones Cada individu és únic propietari de la seva persona, capacitats i intel·lecte Cada un busca el seu propi benefici particular Societat Individualisme altruista Associació d’ individus amb relació mercantil Reclama igualtat

Inconvenients llibertat moderna? L’ individualisme possessiu • La llibertat moderna és una conquesta històrica valuosa, ja que comporta una exigència de preservar els drets individuals en font de possibles abusos de l’estat. • Segons Crawford Macpherson en el naixement de l’edat moderna va sorgir l’individualisme possessiu. En aquest context, la societat es considera com una associació d’individus propietaris amb una relació mercantil, en la qual es produeix sobretot un intercanvi dels béns i serveis, on cadascú mirarà per obtenir el seu propi benefici particular i únicament es preocuparà pel bé general en la mesura necessària per aquest bé particular. L’estat ha de protegir la llibertat de l’individu i la propietat privada dels béns.

Llibertat positiva i llibertat negativa Llibertat Positiva L’ individu té el control sobre la pròpia vida, pot decidir sobre el que vol fer. Negativa No tenir interferències ni impediments Thomas Hobbes: “Un home lliure és aquell que no té cap impediment per fer el que vol fer”

LLIBERTAT POSITIVA LLIBERTAT NEGATIVA • Capacitat de dur a terme una acció determinada. • “Puc fer”, “Em deixen fer”, “Estar permés fer” • Es coneix com “llibertat dels antics” (en referència a la distinció entre lliure i esclau) • Absència de coacció (obstacles o impediments) per a l’acció. • “Res no impedeix que faci” • Es coneix com “libertat dels moderns”. • Va donar lloc a la doctrina del liberalisme (laissez faire)

Llibertat positiva i llibertat negativa • La distinció entre llibertat dels antics i llibertat dels moderns ha estat recuperada i ampliada per Isaiah Berlin en un dels assaigs de filosofia política més afortunats del segle XX: “Dos conceptes de llibertat”. • Berlin va néixer a Riga, Letònia, el 1909 i va morir l’any 1997. Es va formar a Oxford i a la Segona Guerra Mundial va treballar per a la Corona britànica, al Ministeri d’Informació a Nova York i al Foreign Office, a les ambaixades de Washington i Moscou. Isaiah Berlin (1909 -1997)

Llibertat positiva • En canvi, l’individu té llibertat positiva quan determina les seves pròpies accions, quan es governa a si mateix, quan pot dir que les seves decisions i eleccions són realment seves i no estan dirigides ni manipulades per tercers; quan és l’amo de si mateix i de la seva voluntat i no vol el que els altres han decidit que vulgui. La llibertat positiva respon a la pregunta de “què o qui és la causa de control o d’interferència que pot determinar que algú faci o sigui una cosa o una altra? ”.

Llibertat negativa • Per a Berlin, la llibertat negativa representa la llibertat de fer allò que l’individu vol fer sense que ningú li ho impedeixi, sense que ningú l’interfereixi o l’obstaculitzi. En paraules del mateix autor, és la “llibertat de fer el que hom vol”; una llibertat com aquesta respon a la pregunta de “quin és l’àmbit que es permet a l’individu o a un grup d’individus perquè faci o sigui el que vulgui, sense que això interfereixi en altres persones? ”. La millor traducció política de la llibertat negativa són els drets i les llibertats individuals: llibertat de pensament, de consciència, d’expressió, de reunió, etcètera.

Llibertat positiva i llibertat negativa • Si la llibertat negativa és la llibertat de (ser lliure dels obstacles posats pels altres), la llibertat positiva és la llibertat per a (ser lliure i poder fer coses). La traducció política de la llibertat positiva es pot trobar en la defensa dels drets d’emancipació (com el dret d’autodeterminació o els drets sindicals) i dels drets que permeten un exercici real de la llibertat individual, com ara els drets socials i econòmics, que garanteixen que els individus disposin dels mitjans necessaris per a tirar endavant les seves vides. • Cal parar atenció que les dues llibertats poden exigir accions o estratègies polítiques contradictòries. Així, mentre que cal protegir la llibertat negativa contra la intromissió, la dominació i fins i tot l’opressió de l’estat, necessitem l’estat per a defensar la llibertat positiva contra la dominació interpersonal. • Ambdues estratègies han conformat dos grans ideals del poder polític que sovint apareixen enfrontats entre ells. Berlin parteix d’aquesta confrontació per a desenvolupar la seva tesi.

Llibertat positiva i llibertat negativa • Això no significa que la llibertat positiva no sigui bona o part indissoluble de la llibertat. Però si cal triar, si estem obligats a elegir entre ambdós tipus de llibertat, Berlin ens recomana que prioritzem la llibertat negativa com a mal menor. • La raó és que des de la llibertat d’expressió, de pensament, de consciència, de premsa, de reunió, de culte, de residència, d’ofici, es pot continuar lluitant fins a assolir el govern d’un mateix, mentre que des d’una llibertat positiva fàcilment transformable en totalitarisme, que anul·la tota voluntat individual en nom de la llibertat vertadera, tota llibertat real es torna pura il·lusió, tant la negativa com la positiva

Llibertat positiva i llibertat negativa • Per a més informació sobre aquest tema, vegeu: I. Berlin (1998). “Dos conceptos de libertad”. A: Cuatro ensayos sobre la libertad (traducció de B. Urrutia; J. Rayón; N. Rodríguez Salmones). Madrid: Alianza Editorial ("Ensayo", núm. 60).

“Els actes d’un individu poden resultar nocius altres o fer cas omís de la deguda consideració que es mereix llur benestar, sense necessitat d’arribar a violar algun dels seus drets constituïts. En aquest cas l’ofensor pot ser punit justament per l’opinió, però no per la llei. Tan bon punt com un aspecte del comportament d’una persona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altri, la societat hi té jurisdicció i esdevé objecte de discussió la qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o desfavorable al bé comú. Però no treu cap a res plantejar aquesta qüestió quan la conducta d’una persona afecta només el seus propis interessos o no té necessitat d’afectar els interessos dels altres si no ho volen (partint del supòsit que totes les persones afectades són majors d’edat i tenen un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per a acomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències. ” J. S. MILL, Sobre la Llibertat IV

• La llibertat negativa és la que defensa Mill, un concepte de llibertat entès com a poder fer sense que els altres interfereixin. La llibertat negativa és sempre llibertat respecte d’alguna cosa, és estar lliure de, un actuar sense impediments de part dels altres o de part de l’Estat. El subjecte és lliure i responsable dels seus actes i disposa d’un àmbit privat que ningú no ha de poder infringir. • La negativa és una llibertat que no se centra tant en allò que l’individu pot fer amb ella, sinó en l’atac a allò que la pot coartar. En altres paraules, la llibertat negativa és una llibertat que es blinda davant dels atacs que l’actuació dels altres o de l’estat poden suposar per a l’individu i el seu àmbit privat.

• En canvi, la llibertat positiva és un tipus de llibertat restringida i regulada perquè és pròpia d’estructures socials on l’Estat és qui adjudica un espai de llibertat als membres de la societat. És l’Estat qui diu què pertoca fer a cadascú i, per tant, cadascú té llibertat per fer tot allò que l’Estat li concedeix. És doncs, una llibertat que ens ve donada externament: llavors, ser lliure significa poder fer allò que se’m permet, consisteix a no envair la llei sinó a obrar conforme a ella. • Mentre que la llibertat negativa és més pròpia de societats liberals, la societat marcada per la llibertat positiva té un caràcter de tipus socialista, pel major grau d’intervenció que té l’Estat en l’àmbit privat dels components de la societat.

Llibertat positiva Llibertat negativa Voluntat Accions Autonomia Sense obstacles ni interferències Restringida Oberta Política socialista Política liberal Intervenció de l’Estat Intervenció mínima de l’Estat Obediència a la llei La llei només protegeix els drets

Definicions llibertat • El hombre ha nacido libre y por doquiera se encuentra sujeto con cadenas. J. J. Rousseau. • La obediencia a la ley que uno se ha prescrito es libertad. J. J. Rousseau. • La libre comunicación de los pensamientos y las opiniones es uno de los derechos más preciados por el hombre. François de la Rochefoucauld (1613 -1680) Escritor francés. • La libertad es el derecho de hacer aquello que las leyes permiten. Montesquieu • La libertad consiste en poder hacer lo que no perjudica a otros. Declaración francesa 1789 • La libertad es aquella parte del derecho natural que las leyes civiles permiten y dejan a discreción de los ciudadanos. T. Hobbes.

Definicions llibertat • Nadie combate la libertad; a lo sumo combate la libertad de los demás. La libertad ha existido siempre, pero unas veces como privilegio de algunos, otras veces como derecho de todos. Karl Marx (1818 -1883) • El pueblo no renuncia nunca a sus libertades sino bajo el engaño de una ilusión. Edmund Burke (1729 -1797) Político y escritor irlandés. • Mi libertad se termina donde empieza la de los demás. Jean Paul Sartre (1905 -1980) • La libertad política implica la libertad de expresar la opinión política que uno tenga, oralmente o por escrito, y un respeto tolerante hacia cualquier otra opinión individual. Albert Einstein (1879 -1955)

DIFERENTES TEORÍAS SOBRE LOS DD. HH Según Teoría de los derechos Inalienables de Meyers: “Aquellos derechos que no se pueden perder”. La libertad personal está constreñida por los derechos inalienables de los demás: 1. El derecho a la vida (a no ser privados de ella). 2. El derecho a la libertad personal (a no ser forzado a ejecutar la voluntad de otras personas). 3. El derecho a un buen trato ( a no sufrir gratuitamente). 4. El derecho a la satisfacción de las necesidades básicas (derecho a la alimentación adecuada, agua, vestidos, alojamiento, tratamiento médico …). Según la Teoría de la Justicia de Rawls: Las instituciones políticas deberían garantizar la autonomía individual: 1. El derecho al voto 2. La libertad de expresión 3. La propiedad 4. Y la libertad respecto al arresto arbitrario

Llibertat al món • http: //www. freedomhouse. org/template. cfm? page=36 3&year=2010 • http: //www. democracyweb. org/ • http: //freedom. indiemaps. com/ • http: //en. wikipedia. org/wiki/Freedom_in_the_World_(r eport) • http: //www. hrw. org/es

El lloc de la llibertat (Resum capítol 4. Llibre de Wolff: Filosofia política) • Anàlisi del concepte de llibertat en J. S. Mill. • La democràcia no és un remei a tots els mals. Té perills: tirania de la majoria -necessitat de protecció de la minoria • Quin poder ha de tenir l’Estat? – Possibles respostes: • Anarquisme: L’Estat no ha de tenir cap poder - perill: pot haver -hi abús i explotació de la llibertat per part d’alguns. • Absolutisme (T. Hobbes) – L’Estat ha de tenir tot el poder. - perill: Tirania. L’Estat pot imposar les seves lleis sense tenir en compte els individus. • Cal trobar un equilibri perfecte entre llibertat i autoritat. • Amb quina raó l’Estat pot inferferir prohibint a les persones fer el que volen o obligar-les a actuar contra els seus desitjos? Ex: censura a la premsa i als mitjans de comunicació.

El lloc de la llibertat (Resum capítol 4. Llibre Wolff: Filosofia política) • • J. S. Mill: Principi de llibertat (llibertat negativa). Té per objectiu el progrés moral. Ex: Llibertat de pensament. S’ha de prohibir? Mill respon, No. La censura només es pot aplicar quan fa mal als altres. Aplica el principi del dany. La llibertat és actuar sense perjudicar als altres. No és fa sempre mal als altres? Hi ha accions que només impliquen un mateix? Cal distingir dos tipus d’accions: – accions que es poden considerar molestes – accions que fan mal (provoquen dany) als altres, que afecten als interessos (protecció i seguretat personal) dels altres. Aquests interessos però, segons Mill han d’estar basats en drets (Drets Humans Universals). Abans s’anomenava aquests drets com a drets de l’home o drets naturals.

El lloc de la llibertat (Resum capítol 4. Llibre Wolff: Filosofia política) • • • J. Bentham ja va assenyalar la dificultat de la idea del dret natural. La noció de dret pertany a l’àmbit legal. Les lleis tenen la funció de distribuir drets i deures. Els drets són fills de les lleis. J. S. Mill deriva els drets de la teoria de l’utilitarisme segons la qual les accions són correctes quan promouen la felicitat general. La felicitat s’ha d’entendre com a plaer i absència de dolor. Així doncs, els drets han de ser útils per a maximitzar la felicitat general. Tenir drets és útil per a que la societat funcioni bé. Només d’aquesta manera serà possible el progrés social i moral de la societat. J. S. Mill distingeix entre – Utilitarisme directe: s’apliquen lleis per a casos concrets – càstigs. – Utilitarisme indirecte: sistema de lleis que respecti i garanteixi drets per a cada individu. El govern només pot intervenir quan les accions afectin a la felicitat general. Problemes : Esfera pública i privada (drets personals) poden entrar en conflicte.

El lloc de la llibertat (Resum capítol 4. Llibre Wolff: Filosofia política) • Crítiques al concepte de llibertat de J. S. Mill. – J. Stephen (1829 -1894): La llibertat no sempre és bona, depèn amb quina finalitat s’utilitzi. • La resposta de J. S. Mill: la promoció de la llibertat normalment contribueix més a la felicitat que qualsevol altra política possible. I exposa els seus arguments a favor de la llibertat individual: – Les persones si poden triar el seu camí són més felices. – La llibertat d’elecció és vital per al desenvolupament de la naturalesa humana. – Necessària per al progrés social perquè fomenta la creativitat. Condició vital per a l’experimentació. Afavoreix el benefici comú. • J. Stephen no hi està d’acord: J. S. Mill és massa optimista. A més llibertat pot haver-hi més desinterés per la vida.

El lloc de la llibertat (Resum capítol 4. Llibre Wolff: Filosofia política) • És útil la llibertat en el sentit que proposa Mill? Potser s’hauria de dir que la llibertat té un valor en si mateixa així també com la felicitat. Per què fer dependre una de l’altra? • Problemes del liberalisme: – K. Marx: Els drets del liberalisme són egoistes i animen a les persones a veure als altres com a limitacions de la pròpia llibertat. – Comunitaristes: Defensen la llibertat (positiva) del conjunt de la societat. És necessari educar quins han de ser els vertaders interessos. • Crítiques: El problema del comunitarisme és que condueix a la repressió en nom de la llibertat.