2 El problema de la realitat teoria de
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees 2. 2. Revisió de la teoria de les Idees Pàgina 72 -73 Estructura i naturalesa del món intel·ligible De quin tipus de coses hi pot haver Idees? Si admetem que a cada tipus de coses li correspon una Idea, potser existeixen també Idees «de coses que podrien semblar ridícules, com ara, el cabell, el fang, la brutícia o qualsevol altra cosa insignificant i menyspreable» Plató: Parmènides, 130 c Existeixen Idees de: a) Els objectes matemàtics (Igualtat, Unitat, Pluralitat, etc. ) b) Els valors (el Bé, la Bellesa, la Justícia, etc. ) c) Les coses sensibles (Ésser humà, Foc, Aigua, etc. ) però NO de les coses vulgars (que són fruit de la imperfecció del món sensible: indeterminació de la matèria) José Vidal González Barredo
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees 2. 2. Revisió de la teoria de les Idees 73 Estructura i naturalesa del món intel·ligible Quina pot ser la relació de les Idees entre si? • • • S’han de relacionar entre si per poder emetre judicis No poden existir aïllades totalment però no es poden relacionar totes amb totes Hi ha unes regles d’associació com passa amb les lletres per formar les paraules Bé Bellesa Ésser Punt de vista lògic (El Sofista) Punt de vista eticopolític (República) Quina és la jerarquia de les Idees? Justícia Pàgina Identitat Alteritat Moviment Repòs
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees 2. 2. Revisió de la teoria de les Idees Gènesi, estructura i naturalesa del món sensible: cosmogonia Objectiu explicar: a. Quina és la relació entre els dos mons (sensible i intel·ligible; les Idees i les coses)? b. Per què hi ha ésser en les coses sense ser aquestes en un sentit ple? Narració versemblant (en el Timeu) ja que té per objecte el món sensible que està subjecte a constants canvis. Pàgina 74
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees 2. 2. Revisió de la teoria de les Idees Gènesi, estructura i naturalesa del món sensible: cosmogonia Matèria • Eterna • Indeterminada (informe) i en incessant moviment (principi d’indeterminació) = CAOS • És (existeix) però no és pròpiament res Demiürg • L’univers no pot ser fruït de l’atzar (crítica Demòcrit) • Principi ordenador (no creador) de la matèria • Inspirat en el (Anaxàgores) Nous Idees • Principi formal (model) • Doten d’ésser a la matèria informe (determinació) • Model teleològic: el Demiürg es fixa en la Idea del Bé amb la finalitat (telos) de fer el món el més bell i perfecte possible Coses • COSMOS: A causa de la seva constitució material hi ha una tendència natural al desordre que provoca un procés immediat de canvi i degradació: imperfecció i mal del món sensible Procés: el Demiürg prenent com a model les Idees (essències) les plasma en la matèria i sorgeixen les coses (reben el seu ésser a mesura que van participant de les diferents Idees) Pàgina 74
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees 2. 2. Revisió de la teoria de les Idees Estructura del món sensible: cosmologia Trets generals que s’acceptaran en les cosmologies posteriors 1. 2. 3. 4. 5. 6. Geocentrisme Geoestatisme Homocentrisme Esfera dels estels fixos Constitució d’èter del món celest Dogmes platònics del moviment dels astres: 1. Circular 2. Uniforme Influències pitagòriques Il. lustració: Greek Cosmology de Dr. James Schombert, Assoc. Professor Ph. D. 1984, Yale http: //www. allthingshealing. com/Cosmology/-Greek. Cosmology/4411 Els moviments celestes es produeixen seguint proporcions matemàtiques i harmonies musicals
- Slides: 5