15 Transici democrcia i autonomia 15 0 Transici

15. Transició, democràcia i autonomia 15. 0. Transició i canvi polític La Transició (com a nom propi) al·ludeix a conjunt de canvis que va viure Espanya els primers anys després de la mort de Franco considerats van significar una veritable revolució política de caràcter pacífic la desaparició de la dictadura franquista i la construcció d’una monarquia constitucional i democràtica va permetre donat que -s’eliminaren les principals lleis de la dictadura -s’aboliren la censura, la pena de mort i una llarga llista d’institucions i disposicions repressives -es consolidà un sistema legal de partits, sindicats i tota mena d’associacions -s’establí un conjunt de drets i llibertats fonamentals -s’elaborà una nova Constitució com a marc legal superior -es definí un nou esquema de govern territorial

15. Transició, democràcia i autonomia 15. 1. Els inicis de la transició (1) La mort de Franco l’aparent continuïtat del règim (atado y bien atado) en un context profundament antidemocràtic dóna pas a mostra la proclamació de Joan Carles com a rei i cap de l’estat (22 -XI-75) forma un gabinet amb Fraga i Areilza com a personalitats destacades i amb intenció reformista Arias Navarro (XI-75) afronta nomena amb l’objectiu de Adolfo Suárez (VII-76, per suggerència de Fernández-Miranda) -l’immobilisme polític del propi Arias i altres sectors -les mobilitzacions populars constants, a través de l’actuació unitària de l’oposició (que cerca la ruptura democràtica), reprimides durament (la calle es mía) deslliurar-se de les institucions i obrir un procés efectiu de reforma política actua en un context difícil: -ofensiva de l’oposició (POD: X-76, per forçar la negociació; mobilitzacions [Diada], vagues) -immobilisme de les institucions i desestabilització ultra elabora Llei de Reforma Política supera amb preveu aprovada -vot afirmatiu de l’ampli sector d’Alianza Popular -garanties de no exigir responsabilitats per la dictadura i de conservació de la posició social -manteniment dels comunistes en la il·legalitat gràcies a 18 -XI-76: Corts franquistes replantejar l’actuació de l’oposició davant de la recuperació de la iniciativa per part del president obliga a 15 -XII-76: referèndum -eleccions per sufragi universal -dues cambres -modificar les Lleis Fonamentals del règim

15. Transició, democràcia i autonomia 15. 1. Els inicis de la transició (2): El procés constituent (1977 -1978) -progressiva legalització de partits i sindicats (culmina l’abril-77 amb la legalització del PCE) -liquidació d’institucions cabdals del franquisme (TOP, Movimiento, CNS, . . . ) -violència ultra (Atocha: I-77) -activitat terrorista (GRAPO, ETA, . . . ) resulta El bienni 1977 -78 és marcat per Llei d’amnistia total (X-1978) convocatòria d’eleccions a Corts constituents (IV-77, a celebrar al VI-77) -victòria UCD (barreja de postfranquistes i opositors moderats) però sense majoria absoluta -important força del PSOE -implantació feble del PCE -cap diputat per al franquisme pur i pocs per a AP, el grup més proper -presència nacionalista a Catalunya i País Basc instauracions provisionals de la Generalitat (As. de Parlamentaris Catalans, Diada’ 77, retorn de Tarradellas: X-77), el Consell General Basc (I-78) i la Xunta (III-78) elaboració de la Constitució democràtica aprovada signatura dels Pactes de la Moncloa (X-77) 6 -XII-78: referèndum pretenien ponència constitucional (7 membres) -derogava les lleis anteriors -Estat democràtic i social de dret -monarquia parlamentària hereditària i divisió de poders -exèrcit sotmès al poder civil -reconeixement de drets i llibertats -nova ordenació territorial (autonomies) instaurar reformes per repartir els costos de la crisi reduir la inflació mitjançant -devaluació monetària -moderació despesa pública (inclosa la SS) -programa per racionalitzar l’elevat consum d’energia inclou preparada per -Impost extraordinari sobre el Patrimoni (1977) -IRPF (1978, però no va poder aplicar-se fins al 1982) compromís de donar suport a una reforma fiscal i noves relacions laborals (augments salarials d’acord amb la inflació prevista) va donar

15. Transició, democràcia i autonomia 15. 3. Cris econòmica i obstacles a la democràcia La Transició context de crisi econòmica internacional pateix originada a es manifesta en les alces del preu del petroli (1973 -74 i 1979 -80) -elevades taxes d’atur i inflació -reducció de la taxa de creixement produeix va ser increment dels costos de producció i empitjorament de la competència europea en relació a les economies emergents terrorisme i intents d’involucionisme i colpisme militar vinculat molt difícil de superar degut a afrontada amb -EUA: alça dels tipus d’interès per atreure capitals -Europa Oc: disminuir el dèficit públic, controlar la inflació i rebaixar costos -manca de reacció del règim franquista (preferia assegurar l’estabilitat de l’ocupació) -combativitat sindical (per motius polítics i per assegurar la capacitat adquisitiva dels salaris davant de la manca de prestacions socials) -manca d’organitzacions patronals lliures organitzades -manca de tradició de pacte i concertació social grups d’extrema dreta: Guerrilleros, Triple A: -actuen contra l’esquerra (atemptat d’Atocha, 1977) -inciten al cop militar -promouen conspiracions (Galàxia, 1978) grups d’extrema esquerra: -actuen contra forces armades i d’ordre públic -ETA (77 morts el 1979 i 95 el 1980, Hipercor el 1987), GRAPO, FRAP -Terra Lliure (Bultó, etc. )

15. Transició, democràcia i autonomia 15. 4. La consolidació democràtica (1978 -82) Els darrers anys de govern centrista incapacitat de superar la crisis econòmica, social i terrorista un intens desgast intern de la UCD degut a acaben amb victòria electoral majoritària del PSOE (X-82) crisis internes al PCE-PSUC i reforçament del PSOE i AP facilita mostren pèrdua de suport electoral porta a dimissió de Suarez (I-81) com es veu a -limitada victoria a les eleccions generals (1979) -relatiu fracàs a les municipals (1979: perd a les grans ciutats i capitals) -derrotes a les autonòmiques després de buit de poder queda intent de cop d’estat (23 -II-81) diverses conspiracions: -trama ultra dirigida per Tejero -neofranquisme monàrquic (Milans del Bosch) -intrigues personals (Armada) aprova -l’entrada d’Espanya a l’OTAN -Llei del divorci (1981) -LOAPA (1982) govern de Calvo. Sotelo (II-81) aprofita participen procura reconstruir la unitat de la UCD: sense èxit: -el lideratge passa a Lavilla -Suárez abandona i funda el CDS fracassa per -divisions internes dels colpistes -manca de suport de la majoria dels comandaments (esperen ordres del rei) -rebuig públic de Joan Carles I

15. Transició, democràcia i autonomia 15. 5. Els governs de la democràcia (1982 -2008) Les darreres dècades llarga etapa de govern socialista (1982 -96) reformes econòmiques: -reconversió bancària -reconversió industrial: adaptació a les exigències del mercat internacional i de l’ingrés a la CEE que redueix la capacitat industrial i l’ocupació (conflictes a Sagunt, Biscaia i Galícia) destaca governs del Partit Popular (1996 -2004) viuen destaca actuacions socials: -Llei d’estrangeria -Llei orgània d’universitats i LOCE -supressió servei militar obligatori (2001) reformes socials: -despenalització de supòsits de l’avortament -reforma educativa: universitat (1983), LODE (1985) i LOGSE (1990) -consolidació procés autonòmic (LPA) política internacional: -Tractat d’Adhesió a la CEE (1985) -ratificació de l’ingrés a l’OTAN -reforma exèrcit (disminució, modernització) -terrorisme: Pacte d’Ajuria Enea (1988) desgast del govern: -vaga general (1988): el govern universalitza l’assistència sanitària gratuïta, millora la protecció contra l’atur i es garanteix el sistema públic de pensions (Pacte de Toledo) -corrupció (Roldán, Guerra, Rubio, FILESA. . . ) -guerra bruta (GAL) -recessió econòmica (inflació: 3, 5%, atur: 23%) actuacions econòmiques: -manteniment Estat del benestar -compliment condicions per a l’ingrés a la UE -Pla Hidrològic Nacional -reforma subsidi atur (provoca vaga gral) tornada socialista al poder (2004 -12) actuacions polítiques: -impuls contra el terrorisme basc (Ermua) i trencament del Pacte d’Ajuria Enea per part del PNB (P. Lizarra) -Llei de partits -suport a la invasió d’Iraq després -atemptat d’Atocha (200 morts i més de 1000 ferits) (11 -III) -eleccions (14 -III) destaca -anul·lació mesures populars: retirada tropes d’Iraq, derogació PHN i reforma lleis educatives -lleis socials: Llei d’Igualtat i de Dependència, ‘divorci exprés’, regularització d’immigrants i matrimoni homosexual -renovació estatus

15. Transició, democràcia i autonomia 15. 2. La recuperació de l’autonomia i 15. 6. La Catalunya autònoma negociació directa Suárez-Tarradellas hegemonia de Ci. U (1980 -2003) mitjançant de manera provisional després mobilitzacions populars (Diades 76 i 77) La Generalitat Ass. de parlamentaris (VI -1977) s’implanta destaca consolidar institucions: -organització del govern i la funció pública, policia autonòmica -impulsar desenvolupament de matèries bàsiques: ensenyament i sanitat -Llei d’ordenació del territori (1987): 41 comarques i consells comarcals viu impulsa catalanització societat: -Llei de normalització lingüística (1983): promoció del català a l’ensenyament, l’administració, premsa, publicacions, ràdio i televisió, i consideració del català com a única llengua vehicular a l’ensenyament -creació tres canals televisius en català elaboració Estatut d’autonomia passa destaca -treball comissió (Sau) -aprovació Ass. parlamentaris (XII-1978) -presentació Congrés (III-1979) -referèndum (X-1979) -aprovació Corts (XII-1979) -Catalunya com a nacionalitat -cooficialitat llengües -organització Generalitat (Parlament, president, Consell executiu, Tribunal Superior Justícia) -competències legislatives i executives exclusives i compartides -finançament autonòmic millora d’infraestructures i del serveis públics governs tripartits d’esquerres destaca -presidència Maragall: elaboració nou Estatut (eleva el sostre competencial i financer de l’autonomia): aprovat a Corts (III-2006) i referèdum (VI-2006) amb una elevada abstenció -presidència Montilla

15. Transició, democràcia i autonomia 15. 7. Desenvolupament econòmic i canvis socials Espanya -recuperació de l’economia mundial després crisis del petroli -ingrès CEE (arribada fons europeus) viu fort creixement econòmic (1985 -2008) degut travessa canvis demogràfics com -supera els 45 milions (2008) degut a l’arribada massiva d’immigrants (Marroc, Amèrica Llatina i Europa oriental) -augment de natalitat perjudicat creixement (1986 -91): reactivació important de la inversió, augment PIB i disminució atur recessió (1992 -7): -dficultats economia europea (enfonsament URSS, unificació Alemanya i recessió USA) -reducció taxa PIB, augment inflació i atur creixement (1998 -2008): -afavorit per la nova recuperació, l’entrada a l’euro i els baixos tipus d’interés (fomenten la inversió i el consum) canvis laborals com problemes estructurals -taxa d’atur elevada -alt dèficit exterior -endarreriment tecnològic -baixa productivitat -lideratge de la construcció crisi financera internacional (2008): s’enfronta de manera concertada amb ajudes públiques i programes de despesa pública -increment població ocupada (1996: 12, 5; 2007: 20, 3) -incorporació dona al treball -precarietat laboral (temporalitat) -transformació mercat laboral: primari: 4, 5%; secundari: 30%; serveis: 65%) tranformació mentalitats com -nova estructura familiar i retard de l’edat d’emancipació -augment del paper social de la dona (però persistència de la violència contra les dones) -escolarització plena fins als 16 anys, desaparició de l’analfabetisme i major accés a la universitat -procés de secularització social