13 Evoluci del conflicte a la zona republicana

13) Evolució del conflicte a la zona republicana. • El cop d’Estat fracassa. • El model de República liberal parlamentària pràcticament desapareix. • Oficialment se segueix sota control del gov. central o de la Generalitat. • A la pràctica són els sindicats i els partits obrers armats qui controlen el carrer. • Es creen comitès, juntes i consells revolucionaris. Milícies. • A Catalunya es crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. • D’una manera pràcticament espontània, a moltes zones, comença una revolució social: – Terror contra propietaris i eclesiàstics. – Eliminació de la propietat privada.

• Necessitat d’un govern centralitzat i fort. • 4 de setembre de 1936 Largo Caballero (PSOE-radical) és nomenat president del govern. • Govern format per una unió de partits republicans progressistes i d’esquerra obrerista i nacionalistes catalans i bascos. • Tensió entre diferents sectors republicans. – Anarquistes vs comunistes. Fets de Maig de 1937 a Barcelona. • Comença al bàndol republicà un període d’enfrontaments.

14. El bàndol republicà estava dividit entre: a) Partidaris d’una revolució comunista, llibertària i anarquista. Partidaris de la guerra i la revolució al mateix moment. CNT-FAI i POUM Accions violentes. b) Partidaris d’un comunisme més moderat. Partidaris d’acabar la guerra i després fer la Revolució. PSUC i PCE. c) Partidaris d’una república parlamentària Partits republicans i ERC - La tensió esclata el maig de 1937 a Barcelona. - Conflicte entre anarquistes i comunistes. - Finalment s’imposen els comunistes recolzats pels partits republicans.

• Després dels Fets de Maig Negrín és nomenat cap del govern. Suport del PSOE I PCE. • Govern i exèrcit centralitzat. Fi de les milícies. • 31/10/1937 Trasllat del govern de València a Barcelona. • El POUM es declara il·legal. Execució d’Andreu Nin. • Intenció de resistir i enllaçar la guerra civil amb la Segona Guerra Mundial.

15) Evolució del conflicte a la zona nacional. • El bàndol nacional estava molt centralitzat i molt unit. • Base social dels nacionals molt diversa: (feixistes, Monàrquics, conservadors, carlins i tradicionalistes) • Tots tenien un objectiu molt clar ACABAR AMB LA REPÚBLICA. • 24 de juliol de 1936 Creació de la Junta de Defensa Nacional. • 1 d’octubre de 1936 Decret que nomenava a Franco cap del govern de l’Estat i generalíssim dels exèrcits espanyols. • Un únic comandament militar i administratiu. Franco va consolidant el seu lideratge.

• Franco líder indiscutible: Jefe Nacional i Caudillo d’Espanya. • Forta influència catòlica Guerra Civil era una “cruzada”. • “Nacional Catolicismo”.

16) Violència i repressió A la zona republicana. Violència exercida pels republicans - Violència espontània de grups obrers incontrolats contra propietaris i eclesiàstics. Menys al País Basc L’Església era nacionalista. - Els partits i sindicats jutjaven i executaven al marge de qualsevol legalitat. - Tothom que fos sospitós d’haver col·laborat en l’alçament era perseguit. - Es van crear tribunals populars. - Atacs contra membres de dretes, de conviccions catòliques i militars insurrectes.

A la zona nacional. Violència dels insurrectes. - Situació d’Estat de Guerra Judicis militars. - Violència espontània per part de falangistes i carlins. - L’exèrcit practica una repressió imparable i sistematitzada. - Al final de la guerra no hi haurà reconciliació, sinó repressió i venjança. - Eliminació d’adversaris polítics, professors, gent d’esquerra i generals que no havien donat suport al cop. - La jerarquia eclesiàstica no es va aixecar contra la repressió.

17) La Guerra Civil a Catalunya • El 19 de juliol les tropes se subleven a Barcelona. Goded des de Mallorca. • Els insurrectes tenien poc suport. No van tenir el suport del capità general de Catalunya, la guàrdia d’assalt i la guàrdia civil. • Les organitzacions obreres van esclafar la revolta. Assalten casernes i aconsegueixen armes. • Violència generalitzada contra l’Església. • Execucions de militars per part de grups incontrolats (CNT Comença la Rev. ) • El 21/7/1936 es crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. • Oferta feta pel president Companys a la CNT-FAI pel seu paper aturar la insurrecció.

18) El Comitè de Milícies Antifeixistes. • Agrupava les diferents forces polítiques i sindicals fidels a República. • Organitzaria les columnes de voluntaris (milícies) cap al front d’Aragó. • Controlaria l’ordre públic. • Organitzar l’economia • Coordinar les accions de les forces que el componien. • Òrgan presidit pel president Companys. • ERC, CNT-FAI, UGT, POUM i PSUC. • Els anarquistes inicien un procés de col·lectivització de les empreses. • ERC era contrària a qualsevol revolució. Va haver d’acceptar-ho. Va intentar controlar el procés. • El PSUC defensava la nacionalització de les empreses.

• 11/8/1936 Creació del Consell d’Economia. – Acords entre les forces polítiques i sindicals. – Decret de col·lectivitzacions • 26/9/1936 Dissolució del Comitè de Milícies. • Creació d’un govern de forces republicanes i obreres de Catalunya. – Tribunals populars per jutjar les accions antirepublicanes. – Militarització de les milícies. (Oposició del POUM) • Creació de l’Exèrcit Popular de Catalunya • Conflictes entre les forces del govern. Anarquistes/Comunistes • Govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas.

19) Els fets de maig de 1937 a Barcelona. • Conflictes entre els defensors de la República. • Conflicte sobre la revolució. • Escamots de les diferents organitzacions actuaven de forma descontrolada. • Maig de 1937 La policia intenta desallotjar els anarquistes de l’edifici de Telefònica. Interferien les comunicacions entre la Generalitat i el govern de la República. • 4/5/1937 Els anarquistes aixequen barricades i se subleven contra la República (CNT-FAI i el POUM) • La Generalitat (ERC, PSUC i UGT) s’enfronta als revoltats (+200 morts)

20) Conseqüències dels fets de maig de 1937. • • • Dissolució del POUM. Assassinat d’Andreu Nin. Els anarquistes surten del govern de la Generalitat. El PSUC forma govern amb ERC. La Generalitat perd la competència en ordre públic. A l’octubre de 1937 el Govern de la República es trasllada a Barcelona i va assumint les competències de la Generalitat.

21) El conflicte militar a Catalunya. • Catalunya dedica els seus esforços especialment al Front d’Aragó – Intent de recuperar Saragossa. – Intent de recuperar Terol. • Batalla de l’Ebre. Deixa lliure la conquesta de Catalunya. • 350. 000 persones s’exilien a França. • 3500 afusellats. 1940 Lluís Companys a Montjuïc. • La victòria nacional és l’inici d’una dictadura militar de quasi 40 anys. • Per a Catalunya significa: – La pèrdua de les seves institucions. – La persecució de la seva llengua i la seva cultura

22) Reflexió final. Les causes de la Guerra Civil. • - L’estat liberal a Espanya no s’havia acabat de consolidar mai: • a) Pronunciaments militars. • b) Tres guerres carlines. • c) Sistema de la Restauració. No democràtic. • - Intervencionisme de l’exèrcit en contra dels nacionalismes. (separatismos) • - Radicalització del moviment obrer tant al camp com a la ciutat. • - Influència de la Revolució Russa el 1917. • - Reformes republicanes. • - Reacció feixista. Reformes incapacitats Conflictes