11 La Segona repblica 1931 36 11 1

11. La Segona república (1931 -36) 11. 1. La proclamació de la República i el període constituent degut el 14 -IV-1931 arriba -victòria de candidatures del Pacte de S. Sebastià a les grans ciutats, per bé que són derrotats en el conjunt del país (12 -IV: municipals) -renúncia Alfons XIII i abandó país -govern provisional i proclamació oficial de la Segona RE primeres mesures: -amnistia general per a presos polítics, llibertats pols. i sindicals, protecció pagesos expulsats -eleccions a Corts constituents nova Constitució (XII-1931): -sobirania popular -Estat integral amb autonomies -poder legislatiu: Corts (unicameral) -poder judicial: jutges independents -ampli reconeixement de drets individuals, polítics i socials: igualtat davant la llei, educció i treball i no discriminació, vot als 23 anys, sufragi dones, possibilitat d’expropiar, laïcitat, matrimoni civil i divorci La República un marc internacional complicat neix donat -crisi econòmica dels anys 30 -consolidació del feixisme italià, pujada al poder del nazisme i totalitarismes a molts països europeus -admiració pel comunisme en els ambients obrers revolucionaris adopta presenta porta polarització política i social opcions polítiques diverses aprova són -caire feixista: JONS (1931) unides a Falange (1933) -monàrquics: Renovación Española (Calvo Sotelo), P. Agrario, P. Liberal Demócrata, Acción Española, CEDA (Gil Robles, 1933) -autonomistes: PNB -republicans: Izquierda Republicana (Azaña, Domingo, 1934), ORGA -revolucionaris: PSOE, PCE -sindicats: UGT, CNT (trentistes, FAI) -catalanisme conservador: Lliga Regionalista -catalanisme progressista: P. Catalanista Republicà, Acció Catalana, Acció Republicana, ERC, P. Republicà Català, Estat Català -partits d’esquerra: Unió Socialista, P. Ccomunista Català, Bloc Obrer i Camperol -sindicalistes: CNT, UGT

11. La Segona república (1931 -36) 11. 2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931 -33) i 11. 4. Els problemes de la coalició republicanosocialista -depressió econòmica mundial: perjudica el comerç exterior i l’emigració -problemes derivats de la pol. econòmica: més salaris però no productivitat, enfonsament inversió privada, disminució despesa pública L’acció del govern troba topa se centra en -separació Església- Estat: porta a l’enfrontament i ruptura (prohibició d’escoles religioses, divorci, llibertat religiosa, supressió del pressupost per al culte / atac i crema de convents, esglésies i escoles religioses) -Llei de congregacions: límit als béns de comunitats -dissolució i expulsió jesuïtes -reforma militar: reducció nombre d’oficials, derogació Llei de jurisdiccions, supressió Acadèmia Militar de Saragossa, tribunals d’honor i Consell Suprem de Justícia Militar, així com premsa -creació Guàrdia d’Assalt nou ordenament territorial: aprovació Estatut Autonomia de Catalunya (1932) i inici negociació del basc (aprovat X-1936) LA REFORMA AGRÀRIA: -conflictivitat laboral anarquista (considera la república una ocasió idònia per fer la revolució): vagues generals, comunes llibertàries -radicalització organitzacions camperoles (CNT, UGT): vagues, insurreccions i ocupacions de terres -1930: 402 vagues, 1931: 734, 1932: 1127 -reforma educativa: construcció d’escoles, contractació mestres per oposició, coeducació, supressió ensenyament de religió -millora nivell cultural: Misiones Pedagógicas, La Barraca política social: - Llei de contractes de treball (negociació col·lectiva) i de Jurats mixtos (arbitratge) -creació d’assegurances socials, regulació jornada laboral, augment salarial i fixació salari mínim (incrementen la demanda) -no es planteja la reforma fiscal primers decrets: prohibir recindir arrendaments, jornada 8 hores, obligació de posar en conreu les terres aptes reforma agrària: -Llei de bases d’usos i cultius (1932), que permet expropiar les propietats agràries incultes, i creació del IRA -problemes: procés molt lent (per manca de recursos), oposició de propietaris i accions radicals dels camperols (Casas Viejas, 1933) Terres expropiables expropiació feta per IRA les lliura a Segons el tipus de terra: -ofertes voluntàriament -comprades amb fins especulatius -les d’un sol propietari que representi >20% de la renda municipal -les incultes o mal conreades -les que sempre estan subjectes a arrendament -les que superin un determinat nombre d’h. Segons la propietat: -senyories -Grans d’Espanya sense - restants amb indemnització comunitats de pagesos

11. La Segona república (1931 -36) 10. 3. La Generalitat republicana. L’Estatut d’autonomia del 1932 La República espanyola permet l’autonomia de Catalunya el cop de força de Macià: proclamació de la República catalana, disposicions per organitzar els ajuntaments, nomenaments (gov. civil, alcalde de B) superat organització: -Estatut interior de Catalunya (força soberanista): determina el contingut de les institucions de govern -normes sobre règim local i llengua catalana -acció social: cooperatives agràries, mutualitats, sanejament urbà, higiene i sanitat, primeres mesures de protecció del medi ambient -suport social: serveis d’assistència, previsió social, ICAF, Consell de Treball -modernització: majoria edat als 21 anys, legislació sobre dona, . . . -reducció 50% rendes rabassaires, Llei de contractes de conreu (1934): permet l’accés a la propietat dels rabassaires, amb l’oposició dels propietaris agraris (recurs d’inconstitucionalitat) redactat mitjançant aprovació Estatut d’autonomia (1932) implantació Generalitat discutit actua Núria: -estat autònom dintre la República espanyola -dret d’autodeterminació dins de la República Federal espanyola -sobirania catalana i oficialitat del català -possibilitat d’agregar territoris -definició de competències Corts (9 -IX-1932): -eliminació del preàmbul -regió autònoma -castellà com a cooficial -competències en règim local, obres públiques, ordre públic, serveis socials i justícia -Tribunal de Cassació -no permet federar territoris un cop aprovada la Constitució (9 -XII 1931) i després d’un intent de cop d’estat (Sanjurjo (VIII-1932) economia: serveis d’estadística, Inst. d’Investigacions Econòmiques, Caixes de Dipòsits, centres d’experimentació agrària ensenyament: : -fundació centres de tots nivells (Institut-Escola) -millores laborals i salarials mestres -coeducació, laïcítat, colònies d’estiu -catalanització escolar i social divisió territorial: model comarcalista (38 com. )

11. La Segona república (1931 -36) 11. 5. El bienni conservador (1933 -35) el període de govern dels partits de centredreta després d’haver guanyat les eleccions de XI-1933 (P. Radical [Lerroux], CEDA [Gil Robles]) -reforma agrària: es tornen les props. incautades als nobles i s’anul·la la cessió de propietats mal conreades però s’assenten més pagesos que en el bienni anterior, llibertat de contractació -dotació d’un pressupost de culte i clergat i intent de signatura d’un Concordat -es manté la reforma militar i s’amnistien els sublevats del 1932 -respecte als canvis educatius -paràlisi discussió de l’Estatut Basc El bienni conservador és acaba derrotat electoralment el II-1936 comporta com són fre als canvis legislatius porta revolució d’octubre 1934 degut a -repressió dels moviments populars -paràlisi de les reformes (que mobilitza electoralment els sectors de la CNT) -constants crisis de govern -mala imatge del govern (casos de corrupció: estraperlo) provoca proliferació de vagues i conflictes contra el nou govern propiciades pel sector radical del PSOE i els anarquistes consisteix -una vintena d’insurreccions, una altra de vagues pacífiques i 17 fets revolucionaris (presa del poder local o provincial) a Espanya -Astúries: revolució socialista impulsada per la UHP (5 -X) -Catalunya: declaració de l’Estat català (6 -X) acaba -intervenció de l’exèrcit (Franco, Batet) -uns 1500 morts i milers de detinguts -suspensió de l’Estatut (no abolició)

11. La Segona república (1931 -36) 11. 6. El triomf del Front Popular El Front Popular obté és una coalició de partits republicans d’esquerra, socialistes i comunistes, recolzats pels sindicats governa molts més diputats però pocs vots més (1, 5%), 5, 4% els centristes, degut al sistema electoral que prima les opcions majoritàries Azaña, pres. República Casares Quiroga, pres. govern troben planteja programa mínim: -amnistia per als represaliats de 1934 -restitució dels càrrecs -recuperació de la legislació del primer període republicà s’enfronta a Bloque Nacional (Espanya) Front Català d’Ordre una situació de tensió social desbordant: -oposició dels propietaris agrícoles a la reforma agrària (>500. 000 H afectades entre III/VII-36) -oposició de l’Església -intensa mobilització popular anarquista, comunista i socialista d’esquerres (que pensen en la revolució més que en la democràcia): vagues, ocupació de terres, . . . -milícies dretanes i esquerranes de partits i sindicats que realitzen accions violentes obre camí a la conspiració militar